Pàgines

divendres, 5 de febrer del 2010

ELS CRÊPES I LA FESTA DE LA ÇANDELERA A FRANÇA

M’ho van explicar a la classe de frances del dilluns proppassat.
L’origen de la tradició, es remonte a l’any 472. El dia 2 de Febrer de cada any, es celebrava una festa entre els romans en honor del Deu Pa. Tota la nit, recorrien els carrers de Roma, amb ciris encesos que aixecaven i movient amunt i avall a dreta i esquerra. Constituien un bon espectacle i va succeir que el Papa Gelase Primer, va decicir cristianitzar la festa amb ocasiò de la Presentacio de Jesús la Temple. S’organitzen llavors, i s’institucionalitzen, professons de candeles per tot arreu, segons una técnica precisa: Cada creyent te que pendre el ciri a l’Esglesia i dur-lo a casa seva tenint molta cura de que no s’apagués. Una dita del época diu:

Qui arribi a casa seva amb la espelma encesa,
segur que aquell any no morirà.

A més a més se li atribueiixen d’altre poders, com el que diu que unes gotes de cera per sobre dels ous d’una lloca, farán que no mori cap pollet, i també que la seva flama protegeix que el blat no es corqui en tot l’any. O si s’encén mentre hi ha una tempesta, el ciri protegeix del llap, Continuem amb les dites:

Si es que no hi blat cremat ni corcat,
menja crêpes per la Candelera

Al qui li cau mentre la gire de costat a la paella, no la pot pas recullir, perque el malestruc, podríe arribar en aquella llar, i no obtindríe la felicitat fins la Candelera proxima.
Des de llavors es mengen aquestos pastissos, que ha creixut en fama i ara es consumeixen arreu, i en tot temps. Dolços, salats, i sempre farcits. I les professons i demés ritus, ha quedat per l’ànecdotari popular.

P.D. Les dites son traduïdes, per lo tant no rimen.

7 comentaris:

  1. HOLA MONTSERRAT:
    JO NO SABIA RÉS DE TOT AIXÓ QUE AVUI ENS EXPLIQUES.

    ES PROU INTERESSANT.

    I ES CERT QUE ELS CRÈPES ARA ES MENJEN A TOT ARREU, I QUALSEVOL DÍA DEL ANY.

    UNA ABRAÇADA TOCAIA. Montserrat llagostera

    ResponElimina
  2. Como hablo el francés correctamente, entiendo el catalán, es un lujo que me puedo permitir...enhorabuena por tu blog...un abrazo muy fuerte de azpeitia (También hablo el vasco)

    ResponElimina
  3. Montserrat, ja saps la hisotria de la vella que no volie morir-se mai, perque cada dia aprenie coses noves. Una abraçada gran y forta.


    Azpeitia: Eres nuevo por estas latitudes, i te doy un bienvenida cordial y sincera. Me alegro que me entiendas.
    Si tu parales en français, c'est vrai, tu n'auras jamais de probèmes avec le catalan. À bientôt Bises.

    ResponElimina
  4. Azpeitia: escusez moi des fautes involontaires.Je vuolais dire: Si tu parles en français, tu n'auras jamais des problèmes avec le catalan, C'set vrai!
    A bientôt. Bises.

    ResponElimina
  5. Querida amiga, ese día es verdad en Francia se hace como tradición lo que tu has explicado, cada lugar tiene una tradición, también en nuestra Cataluña, reparten o repartían la candela, en misa, digo repartían porque hace años que falto de esa mi tierra, menos que falto de Francia y conozco las dos tradiciones, bonitas las dos ¿verdad? Espero que tu salud sea perfecta.
    Abrazos

    ResponElimina
  6. Mare de deu Montse, per un moment he cregut que estabem a la edat mitjana.


    Dites velles,dites superticioses, dites per incrementa mes la por que la benaurança.
    En tot cas de ben segur que están dites amb alguna intanció comercial.


    una abraçada.

    ResponElimina
  7. Higoroca, por la cercanía, es natural que las traiciones nuestras i las de nuestros vecinos, no sean muy distintas. Jo tambien recuerdo de muy pequeña haber asistido a misa con un manojo hecho de tiras de candela, que se fabricaban en las mismas casas, empleando cera de abeja i cuerda de algodón.
    Mi brazo va ganando en mobilidad. Gracias por tu cuidado, amiga. Besos.


    Genetticca: Les tradicions com aquesta, venen tal com dic dels temps del romans. Osigui que si t'has
    trobat com a la Edat Mitjana, t'has equivocat.
    Ens agradi o no la historia, és la que és i punt. Un altra cosa es el que nosaltres decicim fer amb cada una d'elles, i pel que semble la única que perdure son les dels menjars. Les Crepres en son un bon ejemple. i per descomtat donen a guanyar-se la vida a molta gen. La intenció comercial també l'hem trobada. Salutacions amiga-

    ResponElimina