Pàgines

dilluns, 3 d’agost del 2009

Els lladrucs del gossos

El gos és sense cap mene de dubte , l’amic mes fidel del home. No dic rés de nou,. Tothom ho done per sentat i tots hem viscut o hem sentit parlar de casos de fidelitat extrema. Per ejemple, quan un gos ha seguit al seu amo fins la tomba o no ha deixat mai de plorar-lo durant anys. Cassos que conmouen l’opinió pública, igual que passa quand es diexen abandonats, als borals de les carreteres, ejemplars que desprès de fer jugar als nens de la casa, estorben a l’hora de les vacances, i es llencen sense cap mirament, per la finestreta del cotxe, com si es tractés d’una bossa d’escombraries. O bé s’abandonen a la gasolinera o a un àrea de descans. El final d’aquestes pobres bestioles es fácil d’endivinar. No poden surtir de l’autopista perque es tota ella cercada per una tanca metàlica , i els pobres, tips de donar tombs, la metixa dinàmica els porte al centre circulatori on moren axafats per un camiò o un tot terrany potent, que ni s’adone del que ha passat. Deplorable! I cada estíu es va repetint la història tot i que les administracions públiquesn ho contemplen com un delicte, i anuncien mesures represores pels qui porten a terme aquestos actes incívics.
Escric aquesta petita crònica amb l’esperança de que hi haurà algù que tingui llàstima, dels ladrucs desesperats dels gossos un cop es veuen atrapats a l’autopista, o són embestits i malferits, en una carretera comarcal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada