LAS CUENTAS DE SINDEL

Nuesra amiga Sindel, con su palabra de esta semana me ha puesto en bandeja para que hoy hable de los acontecimientos acaecidos ayer en Cataluña. Lo he escrito en catalán porque he creido que mucha gente me iba a entender, y los que sepan servir se del tradudctor, que me disculpen, (Veís ya estoy pidiendo disculpas por ser catalana. Bbrrr!)

El 9N

Qui es pot resistir de parlar del 9N?
En els ja, molts anys que ja he viscut, tinc la certesa de que mai
havia sentit tantes emocions ni d’estar tan orgullosa d’ésser
catalana. Soc una persona visceral i apassionada, es veritat i aquest
tarannà es un inconvenient a l’hora de mesurar i valorar les
verdaderes realitats. Per això he deixat passar unes hores per, veure
amb més claredat, tot el que va succeir ahir.
Doncs bé: He dormit, acabo d'esmorçar, i veig el panorama politic
català de la mateixa  manera. La demostració al món de que aspirem, la
gent d’aquest petit racó del planeta, ha quedat ben palesa, amb la
convocatòria  multitudinària per anar votar una resolució, que en
teoria no servia per a rés. millor dit. Si que servia: D’aquesta forma
el món va veure l’irrefutable voluntat de la nostra crida cap a la
llibertat, cap a la tant somiada  independència, jugant a fer un
referèndum de riure. Mai cap país havia demanat, tantes vegades, amb
tanta insistència i durant tants anys, poder decidir sobre el seu
futur. Sense arrogància i amb senzillesa, ahir el poble català, ho va
fer per enèssima vegada.
He de dir que em va soptar molt la impecable organització, la simpatia
i la magnífica dedicació del voluntaris, que var ser etraordinariament
efectius, perquè tot rullés, com ho va fer. A la perfecció!!!