Tornar al Sur
(Reedició). Ja fa uns
anys, vaig publicar aquest article, i ara que em torno a trobar per les terres
del Sur, em ve de gust tornar-lo a treure afegint-hi si cal, un nou punt de vista,
potser diferent, degut als nombrosos canvis que tot el país, ha experimentat. Alhora,
que el meu nou mirall, de veure les coses també, pot influir en veure’ho d’una altra manera.
|
Foto actual de Nerja, des de un mirador de las Cuevas de Nerja. |
Ara fa molts dies que no he estat per aquelles
contrades. Però els conec molt bé. Penso en ells perquè és ara quan més bonics llueixen. En la Primavera.
El blau
intens del cel, el blanc acabat de pintar, i les flors que adornen finestres,
balcons i patis, tot el conjunt, es una meravella. Un espectacle d’un
cromatisme de colors tan vius i brillants que recomano vivament, a tots els que
encara no ho han vist. Els seus carrerons estrets, les reixes de cada planta
baixa, farcides de geranis i gladiols, impregnat d'olor al jasemí, que s’enfila
a es portes de cada casa. Tot aquest conjunt de coses, fan que a vista de
pardal, o des de els fons de la vall, es configuri un quadre magnífic d’una
bellesa in comparable i in confusible. I segurament millorat si aquest quadre, es
pintat a la vora del mar Una pintura naïf perfecta de formes i colors, dignes
de la millor paleta, en mans del millor artista.
Aquí a casa nostra som més amants de la pedra
per les nostres façanes, segurament perquè es mes forta i no cal entre teniment,
però no hi ha cap dubte que les façanes que he explicat guanyen en brillantor i
en estètica. I donen al-alegria al seus habitants, Deu ser per aquest motiu que
allà sempre son a punt de cantar i ballar. Son per naturalesa, sorollosos, amants de
al bona vida i del fino, però que t’obren les portes de casa seva, de bat a bat
per comprar-tir-ho tot. Per descomptat que per aquí, som com la pedra: durs, austers,
seriosos, i poc amants de la "juerga flamenca". Ves per on i sense
pensar-m'ho, he descobert com l'entorn influeix en el caràcter les pobles.