NITS D'ESTIU

    
Oh nits d’estiu, sou plenes de poesia
que amb encís màgic i acaronador,
porteu al cor de tot el que somnia,
un xic de melangia , un xic de por.

Que en la quietud de tanta meravella,
en la pau que ens  amara d’infinit,
es veu en la claror de cada estrella
un nou misteri, fins un nou neguit.

Encisadores nits de lluna plena
amb l’aire saturat de perfums fins
vinguts, Déu sap,  de llunyana carena
o tal volta d’un frondós bosquet de pins.

Enfront vostre, la meva fantasia
S’ha desvetllat i sembla un nou sentit
i he descobert una gran harmonia
en la remor solemne de la nit .

I m’ha semblat sentir en mi una brotada
D’inquietuds i desvaris, fins passions,
i he volgut ser donzella enamorada,
que omple a l’amant son rostre de petons.

I he sentit una dolça esgarrifança,
com si tingués l’amor a frec de pell
i he clos els ulls amb la folla esperança,
d’obrir-los i trobar-me al costat d’ell.