VACANCES A LA MEDITERRÀNIA

        Barcelona, destí de creuers i creueristes.

Des de que fer un viatge o una sortideta  amb un creuer, s’ha popularitzat i està a l’abast, de moltes mes butxaques que abans, Barcelona, reb mes turistes que mai.
Avui que he tingut la ocasió de passejar per la zona de Port Vell i el Maremàgnum,

Foto de Google

m’ha semblat que s’hi notava moltíssim en el transit de gent, d’autocars i de moguda en general. Mai havia vist tan animat  tot aquell sector. Els turistes envaeixen la ciutat, donant-li un color viu i vital que fa que per tots els carrers semblin en una constant Festa Major. Els busos turístics plens a vessar, de gent, de cámares de fotos, de samarretes i de barrets, per apaivagar el ratxos de sol que ja comencen a picar de valent. Els xiringuitos i les terrasses de gom a gom. I es que conforme ens anaven apropant cap al monument a Cristòfor Colom, des de el cotxe es veient quatre  grans creuers, amarats al Port. Unes autèntiques besties marines, descomunals, sempre carregades de gent curiosa i que esta disposada a deixar uns quants Euros repartits, entre el Parc Güel, la Sagrada Família i el barri gòtic. De fet per tota la ciutat.
Entenc els botiguers que reclamin la liberalitzacio dels horaris comercials, perquè veuen davant d’ells passar uns guanys que no poden averar. Estan convençuts que s’ha d’aprofitar el moment. Perquè ja se sap: Quan passe el vent per la flauta, es el moment de moure els dits, no abans ni desprès. Y tal com estan les coses, i la sobretot l’economia del país, potser caldria escoltar-los.

Aquests vaixells, que semblen iinexpugnables, amb tantes i tantes mesures de seguretat, i amb unes normatives molt estrictes, que els hi exixeissent incorporar a les naus, els últims avenços en matèria ecològica, per no malmetre el fons marí.

Creuer de la Comapanyía Costa

estan, com dic, en fase de creixement. I s’han convertit, en una manera molt popular de viatjar massiva ment, o de fer relax. Bon menjar, bon tracte i diversió a dojo, per a tots: grans i petits, invàlits i obesos, grans famílies i persones soles i solitàries.Un aigua-barreig, que d’atra manera seria impensable. Jo els he freqüentat mes de un cop, i els hi trobo un munt d’avantatges. I veig que els demés també.