TERESA FORCADES I VILA

foto del arxíu de Google

 Una monja amb pantalons.
Aquesta nit ho he vist mes clar que mai. En Jaume Barberà la ha entrevistat en el seu programa de canal 33. La Teresa Forcades, monja benedictina de la abadia de Montserrat, es una dona jove, molt ben informada, estudiosa i amb idees molt transparents i novedoses. Posseïdora de un munt de títols acadèmics, ja va posar contra les cordes als responsables directes de la crisi de la Grip A, i ara es pose si més ni menys, que amb la democràcia vigent, amb el capitalisme ferotge, i amb tots aquells que asseguts dalt de la poltrona del poder, no belluguen ni un dit, per millorar, els efectes devastadors que la actual crisi, reverteix en tots nosaltres.
I ho diu clarament amb paraules entenedores, amb exemples que surten de les seues mans, que l’ajuden i molt a expressar-se.
El que em xoca, però i a més a més de la seva gran formació, i que també  es una escriptora d’exit, amb un tarannà, que la fa bellugar-se por molts llocs on volen la seva clarivident paraula; el que m’agrada d’ella, es que vesteix pantalons.
I es un detall, que m’ha fet pensar en el que anys enrere, era tingut, com portar la veu cantant, en tots els aspectes. Una dona que portés els pantalons de casa seua, era tinguda com la mestressa absoluta del clan familiar, quan aquesta circumstancia, era molt mal vista, perquè feia pensar en un marit debil i babau. Eren temps de un masclisme ranci, i imposat per les antigues tradicions, ara completament en des-ùs.
En el cas de la Teresa Forcades, tot això es paper mullat. I no anirem ara a buscar les tres potes del gat. Ella, es discreta, senzilla, sap el que vol i el que ha de fer. Es mirant’ho bé, una catalana, que esdevindrà amb el temps, una lider política, capaç d’enfrontar-se i potser donar llum a  les grans incògnites, que se’n planteja, ara mateix. Em refereixo, naturalment, als molts dubtes de si els règims que imperen per tots els païssos occidentals, siguin els menys dolents, que es puguin donar. Ella assegura, que en hi ha d’altres.  Esperem-ho