ELS ACCIDENTS DE TRANSIT

la temible veritat de les carreteres

No hi ha cap final o començament de setmana que no ens recordin puntualment i si pot ser en imatges, la quantitat de morts a les carreteres, acompanyats per un gran nombre de informes sobre les estadístiques, del perquè i del com es produeixen. Dels ferits que en són capítol apart i molt important, en podem parlar demà, si us semble.

 Abans d’un pont, o de les mini vacances de Pasqua, o Nadal,  ja ens podem preparar, perquè segur que hi haurà campanya de la Direcció Nacional de Transit, o els con sabuts consells de les autoritats dels governs de les diferents utonomies. Campanyes d’altra banda que fan posar el pels de punta. A mi m’impresionen tant que  ja no sortiria de casa.

Comprenc que cal buscar la manera, perquè  aquesta continuada sangria, en vides humanes, no segueixi destrossant famílies.  Unes malaguanyades  vides  si es tracta, sobretot  de gent jove, que són els que més es mouen i de manera quasi fixa, els caps de setmana.

Els ensurts a la carretera, poden capgirar també i força, la vida  dels que queden plorant  la pèrdua. Son danys col·laterals  molt importants, sempre.

No crec pas que el meu escrit vagi  a canviar la tranquil·litat dels  pares amb fills adolescents, ni el avenços importants en enginyeria i bioquímica. I menys encara resoldre els grans problemes  econòmics en que estem immersos. Ni ho pretenc. Assumeixo perfectament com usuària, que la simple possessió d’un automòbil, done una llibertat mai somiada en altres èpoques de la nostra historia recent i passada. Quí es resisteix a volar i admirar paisatges desconeguts i meravellosos,i poder visitar els familiars llunyans, o anar a la platja del costat de casa?  Ningú.

Segurament, la millor solució o la mes bona determinació, es sospesar els grans riscos, que supose el agafar el cotxe, per les estones agradables, o els grans serveis que ens empra  i treure’n les oportunes conclusions, perquè  tots ens hi va la vida. I aquest es el punt mes important .