LA CULTURA DEL "USAR I LLENÇAR"

   Reposició,
 La contra-réplica,nova.                               


Tinc el dubte seriós de com ho farem i d’òn anirem a parar, amb aquest
sistema de vida que tots hem adoptat del “usar i llençar”. Perquè avui
dia les coses només son de un sol ús. Tots veiem que un tovalló de
paper només serveix per una refregada i prou. La segona ha de ser amb
tovalló nou. En podria dir dotzenes de coses que funcionen d’aquesta
manera. Les sabates, les robes, els coberts els gots i plats, i quasi
bé els cotxes i els noviis  i els marits. Anem per la via rapida, costi
el que costi, sense reparar en les consequencies. Que per cert en són
moltes i molt greus. Qui es recorde de quant els rius eren blaus,
quan es podia ficar la ma, i fer un xarrup d’ aquella aigua pura i
cristal.lina?. Qui no te present haver menjat un tros de pollastre i
del gust tan fí i deliciós tinguer-se que xupar els dits, sense
poder-ho evitar?. Els pollastres, com el qui diu, conills, corders,
ous, fruites i un llanguíssim etc. estaven criats amb temps necessari i
el pinso adient o picar per fora. No amb els compostos, que alhora ja
son fets amb productes transgènics, i un garbuix de medicaments que han
de prendre per poder subsistir. L’ecosistema està a punt de fer
fallida. Per l’exageració  de fabriques, que només produeixen més
cont aminació, de granges que embruten tan com poden, totes les aigües
soterrànies, i  produeixen només que porqueria. I no parlem de la
energía que necessitem amb tan invents inútils, que ens hem imposat
tontament, i que hem de pagar tan cara . I dels costos irreparables en
vides humanes, quan per culpa de tot el desgavell general, ens toque
suportar aiguats i riades, sequeres extremes, sed i focs. Per
enumenar-ne alguns.
                                      LA CONTRA REPLICA
Una persona molt propera a mi,  no l’hi a calgut rumiar se la resposta
que ha vingut al pensament  en acabar  la lectura d’aquest escrit.
Ha replicat, i amb bon criteri,  que la gent d’ara potser sí, que
embruten més, però que també, gaudeix de un nivell de benestar i de
confort, com mai s’havie donat. Ha argumentat  que som molts milions
d’ànimes,  per alimentar, i que perquè  hi hagi menjar per tothom,
s’han de fer moltes  filigranes, en transgènics, en híbrids, i en el
que faci falta. Perquè, diu, que sempre es millor menjar pollastre de
granja, que no tenir res que portar-se a la boca. També a afegit  que
ara  l’home viu una mitjana de 75-80 anys pel cap baix. Es una posició
tan bona com la primera. No  hi ha cap dubte que el meu interlocutor,
es dels de veuen sempre l’ampolla mig plena
I com que opinar es gratis, el que vulgui dir-hi la seva, sense cap
mirament ho pot fer. i com a més a més, en la variació hi ha el gust,
hi son el colors. Per lo tant, cadasqù en tregui les seves pròpies
conclusions.