CADA DIA....

         Tots els matins, al aixecar-me, es el moment que penso en tot el que m'espere aquella nova  jornada. El meu cos, en aquelles hores, està completa ment adormit, i els músculs, no em volen creure. I em costa Déu i ajud de posar-los en funciona ment. Quan per fi  ho aconsegueixo, faig memòria de totes les coses que he de fer, i si tinc un compromís urgent, o que sigui quelcom de prioritari, ú d'inapelable.
Si se'm presente un dia tranquil, que no tingui que sortir gaire,  o fer poca cosa. llavors surto a la terrassa, m'assec. Tan a l'hivern com al estíu, només canvie, la meva bata i les sabatilles. Tinc l'immens privilegi de viure a les afores de la capital, i allà estic  fora de les mirades indiscretes dels veïns. Aquest moment el trobo sensacional. Quan plou, em poso darrere els vidres, però aquest es un assumpte que ja tinc pensat com solucionar-lo.  Perquè veure alçar-se el dia, que també va molt a poc a poc, es per mi un autèntic plaer. Veig passar els primers automòbils, millor dit, el sento, i també escolto com s'obren el garatjes, dels veïns. Matemàticament, cada ú a la mateixa hora Els ocells s'afegeisen al meu despertar, i es el millor só de tot el dia. En altres temps, que estava ofegada pel treball, la família i el compromisos, em tocava anar a toc de xiulet, sempre pendent dels  despertadors i dels rellotges. però Alló ja es història, ara soc una altra dona, mes calmosa, més serena, i sí, perquè no dir-ho, soc més feliç.

El saber que tens tota la feina feta, tots els deures llestos, i a més a més, penses que els has fet tots, puntualment, i a consciencia, done molta tranquil.litat. Intueixes que passaràs amb bona nota. I aquesta sensació, es quelcom increïble i res s'hi pot comparar.