LES CUES A LES SALES D'ESPERA DELS METGES

Últimament, per desgràcia, m’hi passo moltes estones a les sales
d’espera dels metges. Estic recuperant per tots els anys que no he hagut
de posar-hi els peus. Fins i tot amb els tres fills, hem tingut una
sort gran, i fora de situacions de constipats o d’altres cuadres
menors de malalties  infantils, tipiques com varicela, o ruberola, no
havíem tingut mai cap problema, i ni tan sols coneixíem ni pediatres
ni metges de capçalera
Però ja se sap que no hi ha cap bé ni cap mal,  que cent anys duri, de
manera,  que avui dia, ja porto, el llibre el bolso, per les esperes,
perqué si no és pel meu marit es per mi, sempre hi ha una cosa u altra
per negociar amb l’especialiste de torn.
Em volia referir, a les converses i amistats que es fan  en una
consulta. Es pot dir que quasi en son professionals del medi. I s’hi
passen moltes hores, de molts dies, i el que té una patologia
concreta, es trobe moltes vegades amb els mateixos malats. I ja se
sap... Que si el meu metge... que si la Seguretat Social... que si
aquesta Mútua es molt bona... que sí a la meva germana li va passar
...que si quan va morir el meu sogre...En fi surten totes les
histories hagudes i  per haver, i tots el casos estranbòtics de les
famílies. Penso que tots quan han pogut parlar i desfogar-se, ja
podrien tornar a casa tranquils, sense que ningú els visités. Perquè el
que tenien sobretot ere verdadera necesitat de comunicar-se, que es
una cosa daltrament molt humana. I desprès de confesar-se amb els
coneguts, de la sala d’espera de la consulta,podrien  enfilar cap a
casa seva. De segur que ja es trobarien molt millor.
Dic això sempre amb els deguts respectes a la gran quantitat de
persones malaltes de veritat, que per a rés van al metge a xerrar,o
si nó per una autentica urgència de guarir o millorar el seu estat, o
de vegades per aconseguir una millor qualitat de vida. Que tothom i té
dret. Per descomptat.