LA PERTINENT SEQUERA. LES PREGARIES

Ja fa anys ja que va passar, pero ho tinc ben present a la memòria.
vaig néixer, en un poblet perdut a la muntanya, del pre-Pirineu, que
no era ni al mapa. Un estiu, molt i molt caluros i sec, el
capellà del poble va comunicar a tot-hom durant la missa del diumenge que fessin
córrer la véu, a tots el demés vilatans que no eren allà. El missatge
deia el següent: En vista de la sequera tan extrema dels sembrats, de
que les fonts es queden sense rajar, el pous i rierols, també son
buits. I proposo de fer les pregaries, al següent dimecres. Va
arribar el dia, tot i essent dia feiner, quantitat de gent sortia de tots
els camins, de totes les dreceres, i es va fer una processo molt
grossa. L’abanderat anava al davant, el seguia un Sant Crist dos homes
un a cada costat, darrere el capellà vestit amb l'alba, sotana davall, portant,un
recipient amb aigua beneïda, uns espergidors, per arruixar gotes pels
camps. La processo durava més de dues hores, perque quasi es donava
el tomb pel terme. Recordo amb molta vivesa, com el mossen amb
posat seriós i una actitud solemne, anava desgranant unes lletanies, algunes
de les quals, recordo encara. Potser perque eren un noms estranys, que
jo no coneixia ni conec: Santa Gertrudis… Ora pro-novis, Santa Dei
Genetrix Ora pro-novis….En fí resulte una mica fòlckloric, i segurament
ho siga, peró almenys una vegada va passar, que de retorn a
l’Esglesia, es va començar a ennuvolar i aquella mateixa nit va posar-se
a ploure a bots i barrals. Si ho hauría fet igualment? No ho sé. El
cas es que va passar, i en dono fe i testimoni. Es clar que llavors tampoc es
savia res de les previsions meteorològiques, i ningú estava al dia,
sobre la funció de les línies isobares de les pertorbacions, i dels vents,del
anticicló, de la distribució de les pressions baromètriques.. etc.etc.
Mirant aquells temps amb una mica de melangia, penso amb la fé de la
gent i la seua acceptació de les desgràcies, sense cap desesper,
sense un sol pensament que no fos positiu. Jo no se, si era el poc coneixement
de les coses, que es feia estar a tots conformats amb la seua pobresa, i
amb el seu destí….