ELS MEUS OSSOS

La tardor és, penso, el temps intermitg entres les últimes calors del estíu, i els primers freds de l’hivern. Però com que ultimament, està tot molt barrejat, i no se sap ben bé ón tenim l’estiu i en quin mes, arribará l’hivern, al nostre cos ens fem un tip de dir-li mentides i el pobre es queixa i amb raò.
No es d’extranyar que els nostres ossos que voldrien una vida menys atropellada i més lligada a les dates de la vida, (afegim-hi, a més a més, el canvi de l ‘hora) i els ossos ho saben i decubreixen qu'els enganyem i fan vaga general de servei. Diuen que n’estan tips d’anar com baldufes, d’un costat a l’atre del calendari, a tord i a dret. Tenen raò, siguem clars. I llavors comence a venir el castig que ens han anunciat tantíssimses vegades.
S’entumeixen s’arronsen, i som-hi, a pagar les conscuencies de tot allò, que ja sabem: artritis, artrosis escoiliosis, són sense cap dubte la seua manera de dir-nos: Ep!, ep! que jo soc aquí. I venent, i fastiguèxen, i s’arronsen del tot, produínt, en el nostre llarg historial médic, un apartat nou del rebrot, que tenim si fa o no fa, cada poc temps. A continuació comencem a pendre anti-inflamatoris, gotes, supositoris. píndoles, i esclar, tants remeis, provoquen el mal d’estòmac correponent, o una descomposició de ventre monumental. L’enraviada, hi és ben patent, i ara la persona que té dolors forts d’ossos, com es el meu cas, està passant per un calvari que quasi no el deixa caminar, ni moure’s amb llibertat i sense patir tant.