EL PRIMER VIATGE A FRANÇA. II

El nostre primer viatge al estranger, va ser a França. De la ma d’uns amics i veïns, que van venir a treballar a Barcelona, i que ens vam fer molt amics. ( I desprès de 38 anys, la amistat segueix) Vam anar amb el seu cotxe. Per mi tot ere nou, i deuria obrir uns ulls com taronges, encuriosida i ni girava el cap, perque tot em semblava molt net i lluent. Al sortir del cotxe en alguna bencinera, recordo que en Georges, abans de baixar em, var dir: aquesta es la teva primera petjada a fora de casa, procura posar el peu dret a terra abans que l’esquerra. Així ho vaig fer, perqué en aquell moment, era ben conscient, de que aquesta sortida serie determinant en un futur pròxim.
El viatge tenia, el com a destinació CASTRES, una ciutat, no massa gran, pero molt bonica, i ja en aquells dies de 1973, estava mol ben estructurada, amb un museu de pintures que mostrava amb orgull algún cuadre de Goya.
A destacar igualment uns jardins, molt ben cuidats, i pentinats perque els va disenyar el mateix jardiner-arquitecte dels jardins de Veresalles.
La finalitat del viatge, no va ser pas una estada de vacances, res de tot aixo, sino que va consistir, en un cap de setmana, que incloie un pont, per coneixer la casa, els pares y el amics d'ells.
Vam coneixer, le pares d’en Georges i els de la Dany, la seva dona, no visquien pas a CASTRES.
Des de aquest punt, van visitar Sant Ferriol, y molts altres poblets veïns, y ens van presentar als seus amics de tota la vida.
A la tornada ens vam aturar a Carcassone, i jo llavors ja vaig alucinar.
Al tornar y despres de passar la frontrera, ja vam notar un cambi bestial. Tornàvem a ser a Girona, a les carreteres estretes y dolentes, amb els marges bruts, amb papers i cartrons fins i tot. que volàvent, al pas de un camión o un cotxe. Al costat de la única carretra estreta que existie, es notabe una diferencia, tan brutal, que de bon grat hauría tornat enrere.