MADÙIXES, MADUIXETES I MADUIXOTS

Els maduixots, són de les primeres fruites de la primavera. D’aquel vermell llampant, tan ben arranjades a de les seves capses de 2 kilos, fan un goig qu’espatarrre. Les compres tan aviat surten, perque mai tenen un preu massa exagerat, i es deixen estimar. No son totes bones ni dolces. La mayoría han de menester, un bon adob de vi ranci, amb suc de llimona i sucre, amb nata, matò o bé amb macedònia.
Però el que que yo no he sabut fins aquest any, es que les maduixes que venen mes tard, que són més de color rosa, quasi blanquinoses, i que te les regalen perque a les botigues ni hi arriben, son les maduixes de debó, les que es recullen a terra, no pas en plantes encaramades en uns filats alts com les tomaqueres.
L’hortet de Jaume aquesta temporada, n’ha produit bastantes, i que com es preceptíu, també hem regal-lat. Però es que no tenen rès a veure amb el maduixots, molt ben dits així, perque compararts amb els de la nostra collita, no hi tenen ni l’olor, ni el gust tan dolç ni el color rosa clar tirant a blanc; res a veure. Mes aviat son aspres i amb granets que piquen. Ay! si la meva mare viés tot el que el seu gendre, cultive al seu hortet.!!!
Encara queden les maduixetes de bosc, les més fines,i les mes escases. Les que només creixen als punts alts del territori i de manera salvatge. Són molt mes petites de tamany i que només en hi ha al mitg del estíu. Es troben quasi esclusivament, en tendes de congelats, que les importen dels estats de la Europa Central, òn per raons climàtiques, en hi ha més producció.