SABER ESCOLTAR

                          

Es la millor virtud que l' hi ho puguis demanar a un amic, a un parent o senzillament a la parella. El que sap escoltar s'assabente de tot el que li interesse, sense preguntar, i tothom li fa cas. Hi confien amb aquesta persona segur que, a més a més, es molt intel-ligent.
Peró una cosa es certa. Deu ser molt difícil, de possar-ho en pràctica, perque avui en dia, pocs ho fan. Ningú escolte a ningú. Tots volen ésser escoltats,  pero escoltar, tenir paciencia i aguantar metxa, aquesta cosa, amics meus, no es posible en els tems que correm.
Els psicòlecs i els psiquiatres, es deuen forrar per aquest motíu. Sempre ho he pensat.  Perque, es ben cert es que les persones tenim la imperiosa necesitat d'explicar les nostres pors, els nostres dubtes existencials, i tots els pensaments que ens turmenten, i moltes vegades no tenim a quí pasar-les. I si no trobem al qui li puguem exposar, estem més perduts que una cabra en un garatg. Ens manque sentit comú, ens manque educació, i benevolencia. Tampoc tenim ni el més minim sentit de la sensibilitat, ni la més minsa consideració envers l'altre.
D'aquesta forma anem pel món, caminant per la vida, donant patacades aquí i allà, perque creiem, que les demás persones, hi són, unica i excusivament per fer-nos cas i escotar els nostres problemes. Tendríem que avançar, amb mes seguretat, i preocupar-nos, dels altres sense esperar res a canvi. En una paraula, sense egoïsmes, pensant que tothom en té de dificultats, grans o més petites. Només cal escoltar-les, i llavors despareixeran les nosltres, com per art de magia. Féu la prova hi ho veureu!