S E B A S T O P O L

Amb relació a les guerres que en aquestos moments ens mostra la televisió, recordo d’una vegada vaig sentir en un programa de radio que liderava l'Antoni Bassas, que ell  havíe lligit en algun lloc que, perque  tot anés bé al mon, i tot rutllés com devie, només calien tres coses: Al hivern fred,  al estíu sol, i guerra a Sebastopol. De moment no vaig saber ben bé que significava tot aquest discurs, pero pronte vaig reacionar i pensar. I esclar si feie a cada estació en temps adecuat, el comerços, la agricultura, la  industria, i tot el demés en general, aniríe com una seda. Peró i la guerra de Sebastopol?.
Tan ere Sebastopol com La Conxinxina, volie dir, que la guerra també ere necesaria perque les coses no es paressin. Pero aixo sí: lluny. Les guerres ben lluny. Desprès nosaltres ya els hi vendriem tot lo necesari per refer la nació, i de moment els hi suministraven, el material de guerra, perque guanyèssin els uns  o els altres, que tan se’ns donave. I si s'en podíe vendre als dos vandols, encara millor. Estava feta d'un peça. Cínics, pensava.  Hi cada vegada estic més segura de que passe, segons la voluntat dels poderosos, i dels caps de cada nació del món ric i desenvolupat
I ara?  No serem nosaltres els mateixos que encenem el foc a tans i tans punts del marxe, no sé si ens valdríe més, menjar poc i païr bé.