Són les dos úniques coses que busco en aquestes petites vacances de Setmana Santa. Per alguns potser haurà estat així, però per a mí, tot el contrari.
Ni he pogut gaudir de la primera, ni tampoc he pogut pensar massa en la segona. en molts moments de la meva vida estaria contrariada, i desabuda però avui estic molt contenta i feliç a pesar de aquestos malfactors.
He tingut un cumpleanys, molt celebrat, i hem contat amb la companyía i la presencia de tots els fills i els nets. Total 14 persones que cada dia: esmorcen, dinen sopen, es dutxen, fan esport, i dos nenes de 4 i 6 anys, mes mogudes que un ventilador. Expliqueu-me com s’ha de fer per estar descansada. només el batibull que es fà ja es prou fort. Així que a la Esglesia el mes justet.
He posat a prova les meves forces, i m’he adonat que no m’en quedan gaires. Els anys i els entrebancs de la salud m’han deixat K.O. tecnic. Ara que hem tornat a la vida rutinaria estic mes bé i contenta de haber pogut viure uns dies plens i feliços.
Es la roda de la sort. Tinc amics que han passat uns dies duríssims amb la perdua de un familiar intim. Quina paradoxa! La vida ens guarde moltes i sorprenents males jugades.
Ets una gran marona que quantens a tots junts no hi caps per cap llocs de l'ampla que et poses, i per a súmmum de la situació, ets tan estimada que et reclamen per tot arreu, jaja.
ResponEliminaEts genial, espero que hagis fotocopiat els teus gens a algun dels teus fills i heredin la teva intel·ligència, sabiduria, capacitat d'estimar, senzillesa i paciència.
Un petonàs ben gegant! I moltes felicitacions per demà!
Hola Montserrat:
ResponEliminaQue be poguer gaudir d´aquesta familia tan bonica com tens.
M´en alegro per tu.
I aixó de les forces, si no es fa tant es fa menys.
Jo soc aixis de tranquila.
FELICITATS TOCAICA, QUE DEMÁ ES EL NOSTYRE SANT
Una abraçada, Montserrat
Unas veces toca felicidad y otras sufrimiento.
ResponEliminaOjalá tu y los tuyos tengais siempre más de lo primero.
Ay Encarna! que ho ets de bona persona. Tú es que m'estimes massa i vues qualitatas allà òn no hi són. Moltes gracies, però tan afalags, no els puc pas aceptar.
ResponEliminaUna abraçada forta