LES NOIEIS QUE TANT ENS AJUDEN.

Les noies que tan ens ajuden.

Un altre tema que també semble tabú. Y si elles no existíssinm, pobres de nosaltres, no sé pas com ho fariem. A pesar de reconeixer la labor social que porten a terme, ningú en parle, com si fosssin invisibles, o menystenides
Avans per que estaba tot el dia fora treballant, i ara perqué jo no m’ho puc fer tota sola, a casa nostra sempre les hem hagudes de menester. Una llegió si les pugués contar totes, desprès de tant temps.
Sempre he tingut una bona relació en totes i hem acabat siguent molt amigues, potser massa. Per acadascú es com és, i no si pot fer més.I (aquest es una altre tema,que avui no toque)
Aquí al meu barri, en puje moltes perque hi ha molts xalets, igual que també pujen per carrer molts nens al cole, i es que dalt de tot hi ha un col-legi prestigiós, de prop de 2000 alumnes.
Tornant amb el tema de les asistentes, s’en podríe dir moltes coses, perque són persones com les altres, amb les seves fobies, amb el seu caracter, i mes que rés amb el seu passat.
He conegut tants casos desgraciats, que no em voldría referir a ningú, per delicadessa. Peró desde separades, casades que el marit les estova, hasta jubilades que tenen al seu carrec nens de fills separats. També s’hi troben dones que la seva historia, es més dramàtic encara. Son aquelles que un dia van puguer estar en un nivell més alt, i social, i per circumtàncies, han de traballar com poden, per mantenir a un marit borratxo, o senzillament arruinat, o uns fills ganduls, que tenen de 30 a 35 anys encara anclats al sofà. I esclar arrribe el divendres a la nit i el hi manquen els diners pel botellón....
A mí, tal com he dit avans em fan llástima, tot i que cobren bastant, peró han d’aguantar molt. No en conec a cap que ho fassi per caprici. o pels mal gastos.
Sigui com sigui son de planyer i no es poden silenciar tant. Se les ha de tenir una mica més en consideració.