L A M O R T

Segur que aquest enunciat espantarà molta gent, i nungú em voldrà llegir, ho sé.
Es de tota la vida un tema espinòs, tabù, i molt delicat.
No entec com una cosa tan segura que tenim desde que neixem,igual que treure les dents, no es pugui debatre, parlar, o senzillament comentar.
I avui, no s’em acut res més, Que hi farem!
El final del nostre viatge per aquesta vida, sempre es el mateix, i tan els pots fer als pocs anys, a mitja edat, o en la ancianitat.
Una cosa negativa d’aquest trayecte, es que no té retorn, y el no saber com els hi anat als que ja han partit, ens omple d’angoixa, i obre un munt d’interrogants que no ens pot respondre ningú. Aquest es el pijor problema que té.
Si imaginem, que ningú es morís, que tots van quedant aquí, al nostre costat, per no disgustar-nos, Com ens ho fariem de aquí a poc per alimentar tantes ánimes, y encabir tots el cotxes, i equipaments? No ho vull imaginar. Potser no plorariem cap desaparició, pero ens ho passaríem millor tan atapeïts?, i quand comencecin a escacejar, l’aigua, els alimentes, la energía per tants gats, gossos, i mascotes de tota classe, velles i dapauperades, i pels seus amos? igualment vells, dements, cancerosos, epileptics i diabétics? Podría ennumerar moltes mes malatíes que ens van escurçant la vida poc a poc, pero no cal pas. Estic segura que ho imagineu
Crec que les coses estan bé com están, i que la gent hem d’anar morint, i millor si és quand un ja s’està cansat de viure, pels anys o per les malatíes. Els amics, els parents no han de disgustar-se tant. Es el que ha de ser i próu, no té cap mes solució. Encara que al primer moment dolgui pasar sense aquella persona que t’ha estimat, t’han acompanyat, i s’ha fet el costum d’estar junts.
La mort ademés ens allibera de tants y tans mals sons, com les enveges, les gelosies, ansietats, i preocupacións de tot color. També es veritat que ens priva de la poesía, l’esclat de la primavera, l’amor, de la musica....
Per tot lo exposat, ens hem de divertir i gaudir de la vida, i quan vé la mort acceptar-la, un mateix i tots els demés. Sense traumes, sense plors i de manera natural.