JAPO, UN EXEMPLE DE CIVISME.

S’els hi ha possat ben costa amunt, als pobres japonesos. Primer el terratrèmol, poc desprès el Tsunami, i ara el pitjor de tot: el perill de mes explosions nuclears. Tres de les cuals ja s’han produit. En hi ha per perdre la paciencia, i les formes, i per desesperar-se. Però aixó, aquest tarannà, no va amb ells. Aquella raza queja va ser masacrada, fa prop de 60 anys, aquells escollits com a fills del Sol Neixent, estan demostrant una enteresa, un ordre i una valentia, fora del comú. Tots a la una i a traballar per la recuperació, sense rechistar. M’admiren; ho dic de veritat. Quand veig les postades dels supermercats buides, però els compradors ni les trenquen ni les saquejen i continuen fenet cúa per pagar a la caixa, ni que sigui una capsa de mistos. Es d’admirar!
De seguir amb el seu saver-se comportar devant d’una tragedia tan bestialment gran, de continuar essent disciplinats i respectuosos, sense fer ni crits ni soroll, y sense protestar pel que manen les autoriats, faran com aquelles formiguites, que a forza de treballar i no perdre el temps cantant, trobarán el rebost plé quand arribi l’hivern.
No se fins a quin pun aquesta faula, es pot extrapolar devant de un cas com aquest.
Peró, estic segura que passarán pocs anys i ells estaràn al devant de tots en materia de reconstrucció i recuperacio dels danys soferts. Y tornarà a sortir el sol per ells, Un sol brillant, pròsper, i que els farà sentir novament, aixó que s’en diu Orgull de Raça.