FER I DESFER

Una bona amiga del méu humil i depauperat blog comentave avui que cal reflexionar, en com actúen els polítics sempre que hi ha un camvi de color.
Doncs bé som-hi!
Té molta raò que cada cop que surt escollit pel poble, un govern nou, sigui del color que sigui, el primer entreteniment que trove es acabar d’enfonsar el govern sortint, treient al sol, tots el draps bruts del anterior ejecutíu.
Que si han deixat els calaixos buits, que si han fet unes lleis que son contraries, als seus interesos, que si tenien el sentit comú a la sola de l’espardenya...
Però amics méus, quand els nous arriben, apart de criticar-ho tot i de canviar ipso facto, una pila de coses, en el que están tots d’acord, es en no baixar-se el sóu, que es el millor que podrien fer per ajudar al país, i donar exemple de austeritat, ells que volen arranjar la crisi, obligant-nos als demés a fer verdaders jocs de mans, per puguer arribar a fí de més.
No controlar els guanys de les grans multinacionals del país, que enguany també estan airejant per tots e mitjans, la quantitat i els percentatges del séus beneficis. Molt superiors, per descomptat, que els del any 2010. Es vergonyòs que s’ens pasi pels morros, tot el que han guanyat les companyíes petrolieres per ejemple, i tinguin el vist i plau dels polítis de torn, per apujarar el cost dels carburants.
M’enutge tant aquesta situació, que ho he de deixar aquí, perqué del contrari, diria més coses de les convenients. Paso la torxa a la meva amiga, i al qui si vulgui apuntar. Gracies!