EL PERFUM DELS LILÀS

Algú per l’ atzar ha ensumat alguna vegada el perfum d’aquestes flors semi-salvatges?. Es una flor que m’omple de records molt agradables, de sensacions de lleugeresa, de jocs d’infancia, de patis i d’horts, recen plantats.
Es la meva flor preferida des de sempre, perque vé al mes d’abril, perque es el preludi de una primavera fructífera y solejada, perque la seva flaira es l’olor del camp, dels marges dels bancals o des recons arraserats de moltes cases de pagés.
De la cuitat no en volen saber massa. Pujen molt mes frondoses i sanes a les masies o als poblets petits. Segurament perque repeleixen tota polució i aire contaminat.
Son formoses com poques flors, i no requerixen de cap cuidado especial, ni adobs, ni insecticides, ni tan sols la poda. Són boniques per naturalesa, i porten aquest missatge implícit: Soc auténtica i soc natural.