Vergonya al-liena.
La primerra vegada que la vaig sentir-la, và ser e un 23 de Febrer de 1981, avui fa trenta anys. Escara es mantÉ la incògnita, de quí va ser l’autèntic impulsor del cop, tots els informadors no s’hi posen d’acord. Els uns que el Rei ya ho sabía, els altres que nó. que si Milans, que si Armada, que si la Guardia Civil; Es el de menys. El cas es que jo era molt jove i em setía a gust amb la democràcia recen estrenada. I tot de cop les il-lusions per terra. I tots es esdeveniments retransmesos per al televisió en directe. Quina vergonya!!!
Feie molt tems que es reclamave, però vàrem tinguer que esperar que el dictador morís de mort “natural”. Ara que en el paisos arabs volen fer neteja dels dictadors, que es van perpetuant en el carrec, vint i trenta anys, ya semble uns barbaritat de temps, aquí, en el nostre país, en vam esperar més de quaranta. Inaudit!
Erem la riota de tota l’oraganitzada i avançada Europa, i per adobar-ho, només es feie falta l’últim toc de gracia.
No sé com s’ho van fer, la revolta es va abortar. I a pesar de que ara també estem patin els problemes que comporte l’ejercici de la democracia, al menys estem igualats amb tots els demés paisos que pateixen la crisis de una manera ferotge i despiatada. El café per tots peró a lo bestia.
Querida amiga: solo una cosa importa de verdad, somos libres, para que nos prohíban terminantemente fumar, para que nos prohíban ¿Qué más? Se me olvido, ahora lo que nunca se me olvidara sera el día de hoy, de un año ¿ ? ya paso ¡Ya paso! y creo que fue necesario para que la democracia se hiciera fuerte, no quiero pensar si otra vez hubiese venido otra dictadura ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡QUIERO SER LIBRE!!!!!!!
ResponEliminaMil besos
afortunadamente,aquello pasó, y no se debe olvidar, no podemos retroceder,bastante se pasó ya.
ResponEliminaCada año les cuento a mis hijos la historia de aquel día, y cada año me escuchan, y este incluso más, son mas mayores y han visto mas datos por la tele. Es importante que ellos lo entiendan.