Tot va canviant en aquesta vida fins i tot els percetatges, de coses com es ara les tendencies a suicidar-se. Gracies a un amic que escríu i fotografíe un paìs de adopció, Xile, ha rectificat les meves dades del bloc anterior, en el que deia amb seguretat que els més propensos a fer tal disbarat eren els suecs. Gracies Jan Puerta, per l’aclariment.
Mira, m’en alegro perque ere una cosa que jo no podia entendre de cap manera. No m’en podía avenir. Però ho havía estudiat així i sentit més d‘una vegada.
Envoltats de tanta bellesa natural, amb una renda per càpita envejabla, i un estat del benestar assegurat, ho trobava molt rar.A pasar de que els motius per pendre aquesta decisió poden ser d'un altre calat molt més compllexe, ho sé.
En canvi que ho facin els japonesos, per mí té una explicació, mes llògica, encara que nó, raonable.
Suposo que en un país tan petit, i tan dens, es deuen sentir oprimits, ofegats, els hi déu mancar l’aire. Tenen unes normes tan estrictes, que potser alguns les troben massa severes, i no les poden aguantar. Aquesta realitat juntament amb esperit competitíu amb que s’els eduque desde ben petits, i la quantitat d’hores que es passen a la feina, enfurancats, ja ho crec, que poden ser motíu de que els hi entrin ganes de marxar cap a d’altres horitzons lluyans, òn es trobin menys presionats, mes serens, més tranquils i suposadament molt més feliços. Qui ho sap.
A Japó no tot te una explicació lògica. Per exemple,a prop del Monte Fuji es troba un bosc anomenat Aokigahara. Te unes tres mil hectàrees. Curiosament en el lloc on molts japonesos trien per suïcidar-se. El govern, malgrat posar-hi avisos i dites que exaltin la vida no aconsegueix baixar el numero de suïcidis al cap del any. A vegades tarden mesos en trobar el cadàver de un d’ells. Son tres mil hectàrees de bosc dens.
ResponEliminaLa única vegada que vaig endinsar-me, -acompanyat de un home de la zona- em va sorprendre molt donar-me conte que la llegenda era un tètrica veritat.
Una abraçada
Hola Montserrat:
ResponEliminaDeu ser degut a les depressions?
Pero sembla que a la filosofia oriental això ho tindrien que tindre mes controlat, per el budisme o el tai-xi.
Ara s´apropa la primarera.
I es una época perillosa, per les persones depresives.
Ara m´ha vingut a la memória una obra de teatre d´Alejandro Casona, que es titula "Prohibido suicidarse en primavera".
Perdona, si m´he desviat de la conversa.
Una abraçada, Montserrat
Yo leí un Delicioso suicidio en grupo de Arto Paasilinna, y la ubica en Finlandia, es una curiosa lectura si tienes oportunidad.
ResponEliminaYo creo que al final de la carrera,el motivo de los suicidios en paises como Japón, es sin duda la escasez de tiempo, el vivir sin tiempo propio,el tenerlo todo programado y medido.
Creo que esto es un debate, y, además un poco duro ¿Qué pasa esta de moda el suicidio? En todos los países tenemos ese tipo de muertes ¿quien conoce bien la realidad? ¿Vivimos en esos países? O ¿Nos creemos todo lo que quieren decir las noticias que nos llegan? Los japoneses son muy trabajadores y muy rectos, tienen una cultura totalmente distinta a la nuestra, pero los que hemos vivido entre ellos, en su lugar, también sabemos otras cosas que nada tienen que ver con lo que nos quieren dar a entender, los medios de comunicación nos hacen ver cosas que a veces son irreales, siempre se ha dicho que los países nórdicos son más dados a ese tipo de muerte por falta de luz, por las pocas horas de luz solar ¡posiblemente! Pero se distraen de otra forma, hace unos años se decía que en Madrid era uno de los lugares que más gente se tiraba por el viaducto, bueno, pues no creo que fuesen tantos.
ResponEliminaQuerida amiga, cambia el tema, tienes cosas preciosas que contarnos de ese tierra maravillosa,
deja las muertes, cada uno que se muera como le de la real gana.
Besosssssssssssssssssssssssssssssss