Pàgines

▼

divendres, 11 de febrer del 2011

JA TORNEM A SER AL CAP DE SETMANA!


Ja tornem a ser al cap de setmana.

Sí, sí, ja el tenim aquí. L’últim dia de la semana, dels temps moderns, ja ha arribat. (ho dic perque avans l’últim dia ere el dissabte).
La falera per sortir de la capital, ja es note de bon matí. Més moguda al carrers, a les botigues, i sobretot a les cases. Tornar a fer bosses les neveres, nomès per canviar de casa 2 dies. Alluyant-nos de la capital, fugir del brugit i del sorroll que comporte viure en una gran metròpoli, en el moments que s’en avise, dels graus de contaminació, que tenim aquets dies de bonança meteorològica. Tots trobem excusa per fugir. Malgrat tindre que fer uns quants kilòmetres, compense estar en pleba natura, acompanyats només dels cants des ocells, que ja fa dies que han començat a cantar i refilar.
Recordo un día qe un viatjant que hem visitava tot sovint. Hem va dir: Sra. no és peocupi mentres quand s’axequi cada matí, senti cantar els moixons, a la seva finestra. Mestres es doni el condicionamet, vosté tranquil-la, que tot vá bé. (era la 1ª Guerra mundila del Petroli del l’any 1973).
No sé si tenia o nó raò, pero que estic contenta de sentir-los cada dia, es una gran veritat. Donen ganes de viure d’estar més alegre, més posotiva. encara que les coses al nostre voltan no ho siguin tant.
a

4 comentaris:

  1. L. Gispert11 de febrer del 2011, a les 1:24

    Buenos días, Montserrat. En visperas de un sábado que parece será soleado, preparo ya mi marcha senderista. Por tierras de mi comarca para escuchar el silencio y alimentarme de naturaleza. Y para contarlo, como siempre.

    El que no goza del aire libre es porque no quiere, creo yo.

    Feliz finde.

    Un abrazo,

    Luis.

    ResponElimina
  2. Marina-Emer11 de febrer del 2011, a les 2:02

    te deseo con cariño "Feliz fin de semana"
    Marina

    ResponElimina
  3. Unknown11 de febrer del 2011, a les 2:58

    On visc, la natura encara es capaç de emocionar-me a diari. Es quelcom imprescindible per gaudir dels dies como veritables esclats de vida.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Jota Ele11 de febrer del 2011, a les 8:01

    Nosotros no somos muy partidarios de salir los fines de semana en carretera. Si hay algo que odio, es salir en caravanas interminables, para volver con las mismas caravanas. Solemos salir a cenar y a comer, pero cerca de casa.

    Afortunadamente, vivimos en una zona residencial de las afueras y nos despiertan los pájaros. La tranquilidad es absoluta.

    En cualquier caso, que lo pases bien, Montserrat.

    Un abrazo.

    ResponElimina