Déu ser així, pero jo que em bellugo bastant, encara veig molts patis ón si planten grúes enormes, que alguna cosa volen dir. Potser un cop a punt no es vendràn, ni locals ni pisos, però que s’están començant, es un fet irrefutable. També es veritat que es veuen molts draps penjats del balcons anunciant vendes de pisos por desnonament, places de parkings, segones vivendes a la platja o a la montanya.
Pero en hi ha que encara no en acabat els diners o “por ser vos quien sois”, diposen de credits sense límit. I tornen a probar sort. Jo diria que estan segurs de que vendran, perque els estudis de Maraketig ho deuen assenyalar, i assegurar perque sinò, no m’ho explico. Es molt millor que higi llocs de treball i que les coses rutllin, però si pugués ser sense les grúes que fan tan mal al ulls... Es una contaminació visual que a molta gens no els afecte. A mí no m’agrade gens. Sortir a una terrassa, una mica alta i veure tot aquell bosch de ferro, em pose trista i malhumorada. Serà que soc una enamorada dels bells paissatges, i aquells gegants tan lletjos ho espatllen tot. I si les tens aprop de casa, el soroll i el pols hi son garantits al menys dos o tres anys.
Si, amiga mía, siempre se sigue construyendo, no se pero seguramente hará falta, nunca se había visto tanto cartel anunciando que se venden casas, pisos, etc., no se donde se llegara, lo peor es que tanto quieren hacer que destrozan todo lo bello que tenemos, ahora miramos por las terrazas y aún viviendo en el campo, solamente vemos casas, casas y más casas, en fin, nada podemos hacer para remediar.
ResponEliminaUn abrazo grande