AMOR D'ÁVIA

Que en pot dir una àvia de les seves netes; pués moltes coses bones. Avui s’han quedat a dormir a casa dues germanes de 9 i 12 anys. Elles han estat felices i jó encara molt més. Ja ho se que són una miqueta grandetes per amanyagar-les, petonejar-les, i diguel-s’hi, moneries o paraules d’aquelles tan dolces que només pot dir una ávia mitg xalada com jó. Estan tan contentes que dòne bò de tenir-les i cuidar-les com floretes delicades
d’ hivernacle. Ademés són educades, estudioses, polides, i totes les virtuts que puguin tindre unes nenes sense cap mena de mancances, nascudes de pares universitaris, amb cuatre avis víus que les adoren, i una colla de cosins i cosines, que sempre tenen a má per jugar amb tots els avenços i totes les andrómines imaginables electròniques i informàtiques. Estudien quatre llengües: Català, Castellà, Anglès i Francés.
Enfí penso que soc molt afortunada que, aquestes noietes, el nostre futur, siguin com són, ens estimin como ho fan, i el més importat: no dònen només que al-legries. Ho dic tocant fusta, i donant Gracies a Déu per aquest regal, que ens fá tocar el cel amb la punta dels dits. Parlant de dits, els creu-ho tot sovint i penso: que duri, que duri...