JA HA ARRIBAT I HA PASSAT LA DISBAUXA

Ahir a casa nostra semblava el mercat de Calaf, Amb tanta colla de família, i amb uns fills i nets que els hi agraden el regals i les sorpeses, ja us ho podéu
imaginar.
Tan és que els avis rundinem com si nó, tan si hi ha crisi grand o petita, cadascú aporte al munté, molts paquets, que al obrir-los, deixen la casa com magatzem de papers i plàstics. Fà molt goig, veure que tots en pensat en els altres, senyal inequívoca que s’estimen i que ens estimen.
Devant la meva reflexió de més austeritat, tots em van explicar com s’ho feient per no fer torontejar els presupostos. La meva filla petita , ens va explicar que ella yà comence ara en les rebaixes a pensar i comprar alguna oportunitat que li surt. Y així tot l’any va fen la vista grossa, inclùs per vacances si veu quelcom d’interessant per algú que supose que li agradaría, ja ho compre.
La meva fila segona, explicave, que ella guarde tot el que pot esperar per estrenar de la roba d’hivern, per posar-ho al munté. Algún electrodomèstic que fa falta, roba o equips de gimnàs, també el guarde per mateix dia. I així succesivament.
la meva jove no m’ho ha especificat tan obertament, com es ben natural, peró crec que segueix la mateixa tónica.
el meu marit i jo fem el que podem, i ens agradaríe fer més.