Mai, mai m’alegro, ni me he alegrat, del mal dels altres, i en aquesta ocasió tampoc. Jo no he estat fumadora, i a més a més el fum de les cigarretes m’ha molestat sempre. I sempre he evitat entrar en locals on s’hi reunisin molts fumadors, pero aquesta llei tan restrictiva, per ells fà que ara els hi tingui una mica de llàstima. Jo no he pasat per cap sídrome d’abstinencia, pero es veu que es molt dur, i tothom no s’en surt. Fa falta molta força de voluntat
Sé sobradament que es un pas més, perque en desisteixin del vici, i que la salud de tots millorará, i sobretot la dels fumadors pasíus. De paso, pot ayudarar a la economía de les famílies, que no anirà pas malament.
Hi ha un parell de preguntes que no sé si tenen reposta. Por ejemple: Els locals que ja havíen fet uns gastos i unes modificacións en el seu negoci. Ara que els hi abonarà?. Han estat uns gastos inútils.
I una altra cosa. Se supose que hi haurà molta gent que necesitarà, ajuda psicològica i tractamentes costosos per deixar de fumar. I a lo millor aquestos fumadors són del pocs que no es hi perjudique el tabac, que encara que pocs, algún sí que existeix.
Deu contar més, l’interés general, i es ben natural que ho sigui. A partir d’ara, i tots a la una: Guerra total al tabac!!! Guera sense treva als fumadors i les fumadores
jajajaja, tampoc et passis. Mira, quan fa cinc o sis anys van fer la llei, la primera llei contra el tabac, jo sis mesos abans vaig pensar: ho passaré fatal, perquè jo era un fumador compulsiu. I ho vaig deixar a l'estiu, sis mesos abans de que la llei s'aprovés. Em va costar moltíssim pero avui ho celebro. I espero que molta gent hagi aprofitat la llei per deixar-ho ara. Petons.
ResponEliminaSi hace cinco años hubieran hecho las cosas bien y la ley se hubiera implantado como ahora...no tendriamos esta sensación de restricción como sentimos..."El humo no me molesta, me enferma"...
ResponElimina