BARCELONA, CIUTAT DE DISSENY.

Ens han volgut vendre la moto i penso que ho han aconseguit. Aquesta marca, no serveix de gaire, pero algún slogan hem de inventar, perque s’ens faci una mica de cas.
El modernisme ens va precedir a primers del segle passat. No sé que és el que va ser primer si l’art decó frances, o el modernisme català, però en tot cas, aquell es va donar una fortuna i prestigi del que encara ara en cobrem bones rendes.
I que cal esperar del diseny? L’aeroport, que en és una bona mostra, és preciós, però molt poc practic. Tan si vas a sortir com si hi entres, et fas un tip de caminar, que quedes axafat per tot el dia. Dels fanals del enllumenat public, macos i diferents, però no fan llum. Els bancs de la via pública, una altre cas típic. Admeten singulars formes, i els disenyadors s’hi volen lluïr al maxim. Ho aconsegueixen pero a no s’han adonat que cal reposar l’esquena al mateix temps que les cames.
Tindrem que secrificar lo cómode per lo estètic, ja ho veig, i a lo millor es el qué fa falta mer millorar la imatge de la ciutat.
L’inconvenient mes gran que jo li trobo es que quan aquesta obra envellirà. serà només un munt de xatarra, sense cap utilitat i de difícil reutilització.
El temps té sempre la última paraula, i com amb tot passe, ens treurà de dubtes.