L'ULTIMA BALLADA DE SARDANES

L'última ballada de sardanes.
És molt corrent que a molts poblets de Catalunya, acomiadin la Festa Major, amb ballades de Sardanes, al menys per la majoria dels del Pirineu, on els costums i tradicions catalanes solen ser més fortes i arrelades.
Ahir vam tindre a l’ última, i el fet en sí, no té cap importància, però en vaig treure algunes conclusions. La sardana és maca i alegre musicalment. Estèticament harmònica, dona sentit de germanor, de unió, d’ amistat i de país. Té ritme, però a mi em fa tristor, al comprobar una vegada més que la ballen els més grans de 50 ò 60 anys i la mainada
Els joves, com amb les demès tradicions, passen, i no apareixen ni pels voltans. Són reunits als pubs de moda, fent la seva tertúlia, al davant d’ uns mostradors plens de cervesa i cubates. I fum. Molt fum. Sense apenes veure-hi, i setir-hi, parlant només amb el llenguatge de les mans, i dels ulls, allí es decideixen molts plans per passar aquella mateixa nit, o molt més temps amb parella. Però de sardanes, ni mitja.