LES PISCINES A L'ESTIU

En tenim ben bé sort de les piscines. Perque si als pobles del interior no disposesin d'aquests magnìfics complexes esportíus i de lleura, hi hauríe molta més gent a la platja i podrie quedat tot taponat; carreteres, trens i tota mena de transport que dugués a l'aigua. No es podríe circular i no es podríe estendre la tovallola sobre la sorra, i tot es veuríe colapasat per aquest deliri que ens ha agafat a tot-hom, de no puguer passar sense remullar-nos. Ens tornem cada dia menys sufridors, i no aguanten la calor, com feiem avans, que es teníe que segar i batre a plé sol, i que encara ho tenen que fer en molts llocs del planeta, en els que encata puge més al t el termòmetre, com per ejemple per l’Àfrica.
Bàsicament, programen les nostres vacances en funció del mar, i si es a la montanya, o al poble que t'ha vist néixer, de secar, sobretot que ho hi manqui piscina. Semble que si no hi és, la vida es torne difícil i insuportable. I les vacances són menys vacances.
La moda es tan evident, que fins i tot, ara ja no es construeixen blocs de pisos,, que no tinguin la seva piscina comunitària. Es més pretigi, té molt més ganxo, i es bastant mes car l'habitatge i el seu manteniment. No sé si algún dia, tal i com preveuen alguns, i ens arribe a mancar aquest fluïd, que és la mateixa vida. Imposible es fa d'endevinar, com i de quina manera es resoldrà el problema.