TORNEM A LA NORMALITAT. LES MEVES BITÀCOLES

En le trascurs dels 13 últims mesos, i escribint quasi un tema per dia, i sense el suport de fotografies, trobar temes interessants, y que no hagi tractat encara, ja es una mica complicat. Pereque a més a més hi ha temes intractables, i que són de molta actualitat, pero tenen aquest inconvenient: que són temes intocables. Del tot prohibits per no ferir sensibilitats, per no tindre una seguretat abasoluta en les meves propies teories, i llavors entre la por e posar els peus a la galleda.
I per fí hi ha aquells temes de sempre, aborrits sense cap interés, com son pe ejemple: el temps, les fasses lunars, etc.
Pero mira, aquesta any el tema concurrent, no ho és gens d’aborrit, i a manca d’altra inspiració, tornaré aarlar del temps.
Acabem d’estrenar l’estíu, i teni unes temperatures de principis de primavera, les nostres muntanyes de la Vall d’Arán, son cobertes de neu. Per no parlar dels Alps i els Dolomites, que he sobrevolat tornant de Viena, i tots el pics son vestits amb el tipic mantell blanc. I ben posats.
La situsció excepcional que vivint té però una vesant práctica y que ens done tranquilitat. Tenim tots els embasaments plens fins dalt. Una molt bona reserva d’aigua que ens done tranquilitat per si desprès venen mal dades.
Que no ho voldria pas.