PORTAR UNA CASA. (O FER DE MARUJA)

Desde temps inmemorial, les feines de la casa, que son un munté, i molt desagraïdes, han estat delegades com a feines de dones, en el ranquing fastigòs de les categories familiars i socials. Per lo tan, considerades feines menors, i de escasa qualitat. Una tasca que la pot fer qualsevol persona que disposi de dues mans i rès més.
I jo no hi estic pas d'acord. Penso per el conntrari que es menester molt més que dues mans. Fa falta tenir un bon cap. Despejat i seré, per tindre cura de la família, de la arganització i de la economía. Portar una casa no es feinejar, és entre d'altres coses: cuidar i educar uns fills, mantindre la flama de la ilusió per a tots el menbres, fer uns menús cuidadosament elaborats, cada dia de la setmana, anar a cercar tot allò que fà falta per l'equipament i el suministre, anar al metge amb al qui calgui, i al dentiste. Cosir botons a dojo, planxar i endressar tota la roba de tots. i el banys, i les dutxes....alhora fer els honors als convidats, saber estar, i ser atenta i elegant. Com més ho penso mes important veig el treball sense remunerar, que duen a terme moltes de les mestresses dels nostres dies.
Darrere de un grand home, diuen, cal buscar sempre la dona que s'ocupe d'ell i de totes aquestes "menudencies" que acabo de enumerar. De bon segur que val més qu’ ell encara. el mateix es por dir de una gran dona: radere de una gran dona, hi ha sempre una bona gobernanta de tota confiança. Però mai hi ha un marit, que ocupi el lloc de la gobernanta.