LES FLORS

Són el signe inequívoc de que la primavera ja es aquí. La tan esperada primavera, enguany que tot han estat pluges, neus, boires i humitat, encara es veu mes maca. Ere d'esperar. Cada any es el mateix miracle de la natura. Un verdader somni, admirar com devall de les rames seques i mortes desde tans mesos, no sé sap com, pugen un plançons verts i víus, i amb un no rès, les rames seques han desaparegut.
Per adonar-se millor del canvi, serie convenient andentrar-se in xic al camp, i obsevar el matolls, els arbres de fulla caduca, i els sembrats. Mirar com están les herbes i si ja ha nascut alguna violeta en algun marge prou obag.
I es pot fe r el mateix a la ciutat. Fer un passeig per alguna vinguada arbrada i ajardinada. Fixar-se molt al detall de com són en aquell moment les fulles dels arbres, dels rosers, de l'escorça etc.
Tornar al meteix lloc òn s'ha has estat viut dies avans, i ja ha variat tot. El panorama es completament diferent. el verdor, les ponselles, que ja s'obren, els rosers, les petunies, les falgueres , els ficus i hasta els cactus, han fet una estirada. les flors oloroses estás en plena efervescencia i si no perjudiquen les alergies, es pot respirar a fons, perque es un festival de aromes naturals, i val la pena, no perdre-s'ho. I es que en el codi genetic del home i vé inclosa la poesia i els sentiments de desperte la primavera any rere any.