LES CLASES DE FRANCES

Des de fa un any i mitg, vaig regularment a classes de francés, un cop a la setmana dues hores. Jo ja l’havía estudiat, i com soc una mica llençada, i s’escau també, perque pels catalans que parlem una llengua molt assemblada, no resulte gens difícil. Sempre que tenia ocasió de practicar tot-hom em deia lo bé que pronunciava i parlava. Que m’enteníe tothom ere una realitat, i que jo també ho comprenia tot, igual.
Però desprès dels anys que han passat des de que l’estudiava, ha plogut molt, he crescut com persona, soc molt mes reponsabla i madura, mes tolerant i compresiva, pero le gramática d’aquesta llengua ja no es per mí la que ere. Els verbs em semblen diferents les conjugacións s’en fan dificils de resoldre, i menys mal que del bocavulari mèn recordo bé. La materia gris noto, que ja está una mica gastada, el disc dur també necesite una reparació a fons. No Crec que cap compañía d’informàtica em resolgui el problema ni que em dongui cap garantía.
Tota la chispa, la llucidesa i hasta la intel-ligencia, và reculant poc a poc, sense poder-ho evitar. Es el mal més dolent de la decadencia física. I si t’en adones, encara és molt pitjor.
Llavors ja no us comento rès de l’alemand, que des de fa dos anys, també m’he entestat aprendre’l. Aquest com no en savía gens, s’em fa difícil també, però com és un idioma, de per sí molt complicat, i que no en savía got, m’ho prenc amb més calma, i em diverteix sobremanera.