El són d'un nadò

Una visió de les mes sublims de les que es puguin admirar, es la contemplació d’un bebé dormint plàcidament el seu cotxet. o al seu llitet.
Net, amb un olor dolç, i molt caracteristic. Si pots veure’l d’aprop es note el seu possat relaxat i les seves petites manetes somrosades, reposant damunt el seu cos minùscul. De prompte un somrís que es només una de les ganyotes de fan quand dorment i que semble un riure, però que no ho és.
S’atançe la seva jove mare s’el mire amorosament, i l’abrigue una mica més. Un altra estampa que ens ofereix la vida i que val la pena aprofitar. La mirada embadalida que ens regala aquella mare anónima que es una poesia de contingut d’alt grau. I ja no cal dir de quand l’amamante. Aquest fet tan natural i tan proxim a la vida quotidiana, es el que done més sentit a la maternitat i que fà que entre els dos, es produeixin el llaços vehiculars mes profons u daraders. Un contacte mai pròu lloat.
Un miracle tot plegat que a força d’esser tan humà, es extraordinariament senzill de portar-lo a la pràctica i alhora molt coplicat d’entendre’l.