Pàgines

▼

dijous, 18 de març del 2010

NITS DE FUTBOL

No sé com ha passat, però aquest títol d'avui es una realitat. El futbol ja no es jugue les tardes de Diumenge com ere tradicional, des de els primers anys de la bogeria del futbol. Allà pels anys 40-50 del segle passat
Jo com que m’ho miro desde lluny, puc parlar amb objectivitat. i es que desde fà pocs anys i en funció de fer cada vegada més diners, van cambiant moltes coses, prou básiques en el tema. Una d’elles es aquesta: el horaris del futbol. Es que ara ja no és un espectacle esportiu, S’ha convertit en un programa televisiu. De primera magnitud, ademés. en hores Prime-Time. I en alguna cadena u altra en hi ha cada dia!!!
Els diferents blocs i empresarials de les cadenes televisives, ara eque n’hi ha tantes, es barallen per emetre els principals partits de la Lliga, de Champions, de la Uefa i de no sé quants campionats més. I les tarifes van pujant, esclar per la demanda.
El més curiós es que els camps també son plens, inclús els partits més tardaners que es juguen a partir de les10 de la nit, i en hivern!!!.
Es ben bé el que vaig sentir ja fa molt temps que, es deie pel Brasil: el futbol es l’opi del poble, de la sencila gent del carrer.
Potser es veritat i necesari.
I aquí ho diexo que cadasqú en tregui les seves propies conclusions. perque aquest seríe un altre punt a discutir molt i fort.
a

9 comentaris:

  1. Unknown18 de març del 2010, a les 8:26

    Ai el futbol...
    Jo de petit, també vaig voler ser futbolista. Però malgrat ser esquerrà, saber centrar la pilota amb molta precisió no vaig poder ser fitxat mai per cap equip de primera línea. Perquè el que realment volia era jugar a la primera divisió. I no precisament amb el Sabadell, que en aquella època era a primera.
    La de vegades que havia somiat que en darrer minut la pilota arribava als meus peus i jo marcava el gol de la victòria.
    Ara de tant en tant li dono una puntada de peu a la vida. Quin remei.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Montserrat Llagostera Vilaró18 de març del 2010, a les 8:44

    Hola:

    Si, Montserrat.
    Ara el fútbol s´ah convertit en un sport de guanyà pelas.

    Quina direrencia de quan hi havia en Kubala, en Manchón, en Ramallets. jo era petita i feia rabiar el meu germá dient que jo era del Madrid.


    Enhorabona . Va guanyar el Barça¡¡¡.

    Petons.Montserrat LL.

    ResponElimina
  3. Montserrat Sala18 de març del 2010, a les 12:11

    Hola Jan: Home, tampoc cal donar una "patada"a la vida, per tot aixó. Ere una época que tots els xavals volien ésser jugadors de futbol. En Julio Iglesias es possà a catar durant una recuperació per una lesió. i va trobar un altre cami, com tú...
    una abraçada, amic.

    ResponElimina
  4. Montserrat Sala18 de març del 2010, a les 12:14

    El Kubala també en và guanyar de diners, penso, pero tot ha canviat moltíssim i aixo també. Gracies per la teva visita de cada dia,amiga

    ResponElimina
  5. Sor.Cecilia Codina Masachs19 de març del 2010, a les 15:46

    Estimada Montserrat:
    Aixó del Fútbol, no es el meu fort.ja fa anys que aquestes cosas ja no les pug gaidí.
    Me gustaba el juego,y como todos creo, hemos intentado hacer goles, jugando de niños y no tan niños.
    Hoy sé que se pagan millonadas por un jugador, pero en los alos 60, también se pagaban, de hecho siempre y en casi todos los países es el juego«Estrella»
    ¿El opio del Pueblo?, en cierta forma lo es, allí se descargan muchas energías tanto positivas como negativas; por desgracia es un balance negativo por la gran violencia que hay tanto en los jugadores como en el público. En definitiva...hay mucho que hablar y en serio. Como monja, el tema me ocupa tan sólo para que sea un juego limpio,y que no haya agresividad donde se puede uno divertir sanamente.El Señor escucha todo cuanto nuestro corazón tiene y/o conoce que hay que orar para que haya en cualquier juego,una agradable tarde de distracción, que nos predisponga a ser verdaderos seres humanos y no comportarnos como lo más parecido a un simple animal.
    Una abraçada desde Las Fallas de Valencia.
    Sor.Cecilia Codina Masachs O.P

    ResponElimina
  6. Anònim20 de març del 2010, a les 16:48

    A mi me encanta el futbol...¡¡ Visca el Barça !!

    ResponElimina
  7. Montserrat Sala21 de març del 2010, a les 13:21

    Sor Cecília: Te molta raò, en que tots el deports "estrella" s'hi barregen molts ingredients negatius. i hi hauríe molt que parlar, peró jo no soc analista, ni morlista. Només he fet el meu comentari, per remarcar els horaris actuals, tan diferents a com eren en un principi. Moltes gracies per la seva participació que aprecío molt.



    Anna Ricard: Ets un dona vital, i es note amb el teu Visca!!!......Petons

    ResponElimina
  8. Higorca Gómez Carrasco22 de març del 2010, a les 10:33

    El fútbol, bueno yo digo VISCA EL BARÇA, pero hija en pequeñas dosis, todos los días de la semana fútbol ya cansa y además tienes razón, antes era por la tarde, pero ahora todo se celebra por la noche, se ve que ha cambiado la forma de vivir, dormir de día, vivir de noche ¿que vamos a hacer?¡nada! Tomar la vida como viene y nada más, de todas formas soy bastante nocturna, para según que cosas.
    Besos amiga y gracias por tus comentarios, no creo que mi forma de escribir sea nada del otro mundo, si te diré que amo lo que hago y ese es mi pan de cada día.
    Besos

    ResponElimina
  9. Montserrat Sala22 de març del 2010, a les 14:03

    Higorca, no te pierdes nada eh?. no sabes lo que me alegra que me leas. No son grandes temas ni escribo tesis doctorales, pero disfruto haciendo esto i con amigos como tú, la recompensa está garantizada. Un abrazo.

    ResponElimina