ESSER MARE JOVE

Vull explicar una mica el que va representar per a mí ser una mare jove. Perque amb 20 anys vaig coneixer per primer cop aquest experiencia. Un moment feliç sense dubte, que d’entrada et canvíe la vida. Avui es l’Aniversari d’aquell dia únic i memorable.
He de dir en primer lloc, que el meu fill va neixer set-mesò. Osigui al set mesos de gestació. Amb la poca edat que tenía, i ignorant de les coses mes elementals de la vingudda al món de un nadó, no va resultar tarea fácil, tenin en compte que el meu marit i jó vivíem apartats dels pares i dels sogres. Per lo tan als primers dolors, que ademés no esperaba, (per les dates) vaig tindre que recòrrer a una veïna que sortosament tenie molta experiencia en aquest assumpte en concret. (Ella tenie 5 fills)
Però com era jove i decidida, vaig apendre aviat tot el que calie saver de bibes, de bolquers, (que en aquell moment eren reciclables, vés per òn), vull dir que es rentaven a mà, i de plors del nen a les nits. De sortir a passejar una vegada al dia, rentar aquells cabassos de roba que que mai s’acabaven. Tota una papereta.
Però aixó no va ésser tot: Al cap de 20 mesos, quand ja dominaba la situació, và neixer una nena. Alergries duplicades, mes felicitat si cab, però moltes mes preocupacións i ja no cal dir-ho: molta mes feina, i roba!!! A més a més els diners a final de més s’ens feien escasos, que aquest n’és un altre punt afegit als que ja teniem que fer front. Apreta que apretaràs i uns quands mesets desprès, va neixer la segona nena i la última. Al revés que com passa ara en que quasi totes les noies que volen tindre fills es sotmeten a tractamentes hormonals, jó teia una por de quedar embaraçada, que només de pensar-hi ja em marejava.
Quatres anys de casada i très fills. He sabut bén bé el pà que s’hi done.
Recomano tenir fills que es la joia més gran que una dona pugui experimentar, però no tan seguidets, si us plau, i sobretot si es víu lluny dels pares, d’ una o altra banda. Tot i que el meu marit, que li agradaven molt els nens, m'ajudave a l’hora dels banyets. Però es que calier anar a treballar, i a casa amb els meus tres reietons, només hi era jó.
Reconec obertament que vaig plorar més d'ún dia.