Avui, hi ha festa gran. Tothom a de vestir de color blanc I es prepare grossa. Anirem a sopar aviat per no perdren’s rès. I demà ja se sap, descansar i fer maletes.
Ere veritat, hem tingut festa sobretot a la taula. Teníem llagosta a dojo, i comiat del personal i els comandaments al teatres depues de la funció. Ha estat molt bé. Desprès hem pujat al Deck 12 amb uns amics, ò hi havíe música mes suau I es podie xerrar o ballar. De tot hi ha hagut, i hem retirat a les 11,30 com els demés dies. Cansats i amb sensació d’haver-ho passat bé.
L’ùltim dia ja es aquí, i també el momento de fer balanç, del que ha estat aquest viatge polèmic. Fer comptes amb la administació, acomiadar-nos dels nous amics i ordenar les nostres coses en dues maletes. I que estigui el pes repartit, i que no calgui obrir-les, en la última nit que passarem a S. Francisco. Semble fácil però no ho és tant. Porte el seu temps.
Recuperar el ritme normal, retrovar-nos amb la familia, ara per ara es el que més ens apeteix. Anar a Organyà i explicarar a tots el que hem viscut, el que hem vist, els que esns ha semblat aixó i allò, donar els regals, tornar a clases d’alemany, i de francés. Suposo que el Jaume te unes ganes grans de desenpallegar-se de mí i d’anar al taller de les seves suors, que tan estime, i que no pot passar sense ell.
Però, no avanacem esdeveniments, demà un cop a terra, encara quede un dia a S. Francisco, i aquest mirarem de que sigui una mica mes profitòs que els dos anteriors. Ara disposem de adresses que llavors no teniem i que els nostes nous amics ens han proporcionat. I quede sobretot un viatge molt i molt llarg.s hem pa
El temut via-crucis ja ha començat. Enara estem al barco , i des de les 7.30 estem fen cues, aquí i allà. El desembarc va lentíssim.
L’últim dia a S. Francisco, valie la pena. Primer de tot perque va fer un dia de sol esplèndit, i també vam tindre sort en els transports, en les compres i en l’allotjament. L’hotel ere al costat mateix del aeroport, amb un servei d’autobusos que sortien cada 10 minuts, i et deixaven al punt exacte de la teva terminal. Aquell embolic de carreteres a tres nivells, per les diferentes sortides i companyies aéries, es quelcom digne de ser vist. Una obra d’engineria molt ben estudiada, i ejecutada, que permet, una major fluidessa, de les persones, en una lloc de tant transit. Un tren llançadera super ràpid, et porte cada 6 o 7 minuts al centre i la perifèria. Tot mol ben organitzat.
Ara som ja comentçant la tornada. Però el record, de la ciutat ha conviat notablement. De gent també n’hem vist, gent jove completamenet feta malve, dormit al mig del dia per les aceres enmjg dels transeunts, que s’ho mirem amb indiferencia. Que passin aquestes miseries enmitg d’una societat tan rica, i poderosa, es inaceptable; mou la conciencia, i fa torontollar la fé i els mes basics sentiments. I en cap lloc com als EEUU per adonarse, d’aquestes abismals diferencies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada