LA MEVA PERRUQUERA, UNA GRAND AMIGA.

Anar a la perruqueria, es una necesitat vital per la majoría de les dones, diguem-ne, de una certa edad.
Afortunadament, les més joves, es fan un bon tall a un bon perruquer, i estan guapes i llestes per dos o trés mesos. Fins que convé una altre tall.
Això es molt racional, còmode, i barat i sobretot estalvie una quantitat de temps increïble. Espero que les costums no canvíin per elles conforme es vagin fent grands.
Quand comencin a veure’s menys fresques, amb els ulls més apagats, meys esbeltes i amb clars senyals del pas del temps, suposo que caurán, com la majoría hem fet, anant a la perruqueria a retocar-se cada semana o inclùs mes sovintet. Es un gasto cosiderable i un temps esmerçat, importants al cap de l’any. Però quí hi pense amb aquestes tonteries. Una dona sempre, sempre vol estar atractiva, i vol sentirse jove i admirada. Sigui amb potingues, amb cures de bellesa, spa, o demés solucions al ùs. Costi el que costi. Nosaltres som femenines avans que tot. I n’hi ha de molt coquetes gracies a Deu. No es pot perdre l’ulisió i veure’s bé es importantíssim i sobretot fà pujar l’autoestima i allunye les depresions.