Demà per fí,(depres de navegar tres dies seguits), desembarquem a Topolobambo. Un indret segons han explicat, molt i molt maco, però que per poder visitar les seves amagades maravelles, s’ha de fer 2 hores en autocar i 6 en tren. Es veu que es quelcom espectacular. es tracte de un passatge natural increïble, amb unes gorges verdes i profundes. La excursió inclou el dinar dintre del tren turistic, i espectacle dels locals amb clavatistes inclosos. Noaltres no hi anirem, per por a pendre massa cansament, perque m’havía deixat de dir, que es surt a les 5 del matí i dure 18 hores mínim. Farem un recorregut mes petit per la tarde i punt.
Dons bé, ja som a Topolobambo. a les 5 del matí ja es començave a sentir la gent que tenie que sortir a la primera excursió, i la més llarga. Nosltres, tal com vàrem decidir, agafàrem una més petita per la tarde i el matí el dedicaríem a coneixer el petit poble de pescadors. Và resultar ser un poblet petit i miserable. Un cul de món, que mai hauría pensat que existís, excepte si parlem d’Arica. No es pas d’extranyar, que quand hi ha una desgracia mediambiental, com es ara inundcions, pluges o vents huracanats, faci tan mal en famílies i cases. Si es pot dir cases, perque en realitat no tenen ni cabanes, ni carrers, ni cotxes ni rés de rés. Es de admirar la filosofía que hi posen, i lo feliços que són amb les seves escases pertinences. Se sent músic ranxera per tot arreu, i l’estrès no els fa cap mal. Calor i poques ganes de treballar, es tot el que tenen en abundancia.
Ja m'aniré passant per aquí i sabré de les teves experiencies en el viatje.
ResponEliminaUna abraçada.