ELS POBLETS ABANDONATS DE LA NOGUERA (LLEIDA)

El nom del poblet, no el recordo. El vam veure i em va impresionar l'inmens silenci, la quietud i la seva bellesa incomprensiblement abandonada. Per un moment penso amb els seus antics moradors, gent que atreta per una lluentor inexistent d’altres terres, o per seguir la moda imperant en molts moments de la història del nostre país, ho deixe tot en busca de noves oportunitats, en busca d’una vida més còmoda, però que en realitat es només una falsa impresió. Quantes persones s’han equivocat al deixar les terretes dels avantpassats. i s'ha encadenat a una cinta transportadora de qualsevol fàbrica. I potser malviuen en un bloc de pisos, encongits i anònims en mig del asfalt. Les poques portes que queden denpeus, tan fermes, tan personals i fortes, son tancades, ara despullades per vàdalsl que s’emporten els picaportes, els números de l’any que figuraven als llindars, picats a pedra i les herbes van creixent a la entrada. Ningú els prive de florir ni de fer llavors. També el carrers ombrivols amb seients per les reunions veinals dels capvespres d’estíu, tan animats antigament. i que han escoltat tantes xerrades, ara queden muts i sords, i ni tan sols els quede el resò del jocs de la canalla.