Avans que aques affaire es polititzi, vaig a parlar d’aquest individuo indesitjable que tenim a la nostra societat catalana, dintre de la més alta burguesia de la ciutat. Un prohom, un mecenas del art, un gran senyor, amb noms i congnoms il-lustres. No m’ho puc acabar de creure! Una estafa tan colosal i tan antiga, que romangués desconeguda per les autoritats finaceres, es quelcom impensable en els dies de avui, que tot es tan controlat infomàticament, que si no pagues una multa de trafic, fins i tot t’embarguen la casa. Aquest senyor i la seva família que tenien uns ingresos reconeguts i acceptats de tants diners mensuals, es que sopaven cada dia dues vegades tots ells i el seu seguici? . Es que havíen de menester dos coctxes i dos xofers, cada ùn d’ells per els desplaçamentes a la seva altra casa, els caps de setmana, a la seva segona residencia, o tercera, o quarta?.
No em puc imaginar com es poden descontrolar, aquestos gastos dignes de una marajà de la India en temps dels Boers, i que no es noti!!!
La veritiat, els pobres mortals que vivim i hem viscut sempre del fruit del nostre treball, no el podrem mirar mai més a la cara aquest senyor i la seva estirpe. Si els hi queda un sol brí de vergonya, els hi toque acabar els dies de la manera més abominable i posible. Espero que la JUSTICIA amb mayùscules, s’ocupi de ferl-los complir integrament totes les penes, perque restituirlos-hi el nom, amics, aixó ja no serà posible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada