ANAR A BUSCAR BOLETS

Passejar pel camp, en espais no contaminats al aire lliiure, i si pot ser a la muntanya, es sempre un gust que el cos agraeix sobremanera. I si és al bosch, aleshores es un verdader plaer. Sentir la fullerasca sota les soles, olorar la flaira dels pins i els boixos, veure els colors de les dotzenes de matolls diferetns que s’hi troben. Sentir el brugit dels ocells i ocellots... I si aquí hi afexim que estem en tamporada de tardor, llavors, es converteix en una orgía pel sentits
Perque cal comptar que ademés de les poétiques sensacions que ens donen els coloros ocres i vermellosos de la natura, en aquesta época, també temin els bollets, i...Caram amb els bolets! Jo no sabia la quantitat tan grand de gent que mou aquesta religió. Perque es tracta d’aixó. Una auténtica bogería la que tenen nombrosíssimes persones, per anar a buscar bolets. S'aixèquen molt matí, fant centenars de Kilómetres, brùjula en má, plens de bocates i vegudes, cisteles i demés estris necesaris,i si en troven aleluya! però sinó (que també passe molt), tornen cansats i moixos cap a casa seua esperant una millor ocasió, potser l’any vinent o ves a saber quand. Però mai perden la fé ni la afició.