Marxar el cap de setmana.- Aquesta el la principal distraccio de totes les primaveres, tots el estius, i també i molt principalment totes les tardors. Posseïr una segona residencia, comporte molta moguda, diners, temps, i una acurada programació.
Cal pensar amb tot. El menjar, les begudes la roba, i un munter de trastos que ja son d'allà i cal retornar-los-hi i si s'ha comprat quelcom de nou també s'ha de carregar.
Si hi ha convitats molta il-lusió, però al-hora incertesa i estrés. I esclar molta més programació. Tenint en compte le característiques de cadascù i els gustos, es preparen unes excursions o unes altres. un menjar fora de casa o fet a moment.. etc.etc. el que no manque mai son les neveres amunt i avall, i avall i amunt. Total; que no s'arribre mai a esbrinar si marxar els caps de setmana, de manera habitual es un privilegi o una tocada de nassos o millor encara una peculiar forma d'esclavatge.
Estic molt d'acord amb tu què, marxar els caps de setmana a una segona residència, no és cap descans per nosaltres!!...
ResponEliminaProva aquesta mateixa sortida però a un lloc que t'agradi, que t'ho posin tot el davant i que no hagis de pensar en rés i aleshores sí que veuràs la veritable situació de privilegi.
T'ho dic per experiència!!... Quin canvi!!
Una abraçada.