El viatge

Estic punt de marxa. Jo avui estic a punt per anar a veure a la meva familia a Austria.
Tinc les maletes fetes, però fins l’ùltim moment penso en lo que m’oblido, i que tanta falta em faríe. Faig una ùltima mirada…La càmara, el telèfon, els carregadors de bateries, l’agenda, carnets, bitllets etc, etc.
Porto roba de tots tipus, pel fred o per el calor, i calçat. Medicaments, (un munt), regals, (també molts). I allò que no puc deixar mai a casa: LES GANES. Ganes de estar amb ells, de petonejar les netes mentres es deixin, de retrobar el bells paissatjes de Voralberg, d’anar a un concert o a l’opera, de la pluja, (que sempre hi fa cap) I sobretot moltes, moltíssimes ganes, de tonar a casa sans i estalvis.
Perque hi ha algù que em pugui asesegurar, que hi ha un lloc millor al món que el raconet que cadascú té a casa seva?
Es sens dubte la millor de les nostres possessions terrenals. Encara que es tracti d'una cadira vella i coixa, d'un sofà de teles ja gastades pel ùs propi i pel del gatet. Aquell lloc òn ningú s’hi asseu, que tots saben que es téu i t’el respecten. Es un gust sense paliatius i una troballa que desprès de cada viatge es fà exclamar sempre el mateix: Oh, que bé que s’està a casa!!!