diumenge, 4 de novembre del 2012

L'ATLÀNTIC.-


       
      Diari d'a bord

Un dels molts montres marins que en troben als oceans.

 (Aquest escrit, es tal i com el vaig fer en el vaixell, i no he retocat, ni he modificat, una lletra)
.
       Estem començant a conèixer el que es un mar de fons.i no ens agrade gens ni mica! Ahir s´ens va regirar el estomac i tot i que ens vam vestir a to per l´ocasió (sopar amb el Capità) no ens vam veure en cor de sortir del camarot. Avui no semble pas que la cosa vagi a millor. Fa vent i fred.

     Dins els salons, les botigues, els teatres, cafès etc. s´hi veu molta animació. Coneixes gent però desprès no els tornes a  veure. Es tan gand això! No ho se exacte, però, diuent, que anem amb cinc mil viatgers més

     L´espectacle sobre gel es molt bo. I el xou del teatre també, tot i que els diàlegs, son només en anglès.  En espanyol com molt, saluden. Tenint en compte que de parla castellana som només el 3%, tampoc es estrany. 
     La gent al nostre servei, com la cambrera del camarot, o els de taula, (aquestos sí que el xampurregen una mica el castellà) son molt amables.  S´ocupen de que no et manqui res i s´esforcen en ser servicials. Si et veuen per la coberta o per l´escala et saluden com si fossin antics coneguts.Avui algú ens ha dit que aquest vaixell ere ple de pastilleros, i hem quedat  esgarrifats. Però no n´havie per tant. El que volien dir, que, com es ple de gent gran, sense cap mena de dubte, en som els millors consumidors, inclosa jo mateixa.
     Hem visitat les Azores, només Ponta Delgada, que es un a illa que encara no es massa coneguda i els seus tresors naturals, romanen quasi bé intactes. Es tracta de una illot d´origen volcànic i allà on era el cràter encara hi ha zones on hi surt aigua bullint a més de 100 graus. Olor molt intens de sofre i fum. Criden l´atenció uns forats dins la terra tan calents que aprofiten els restauradors de cuinar carns i guisats que son molt apreciats. La cocció dure mínim 4-6 hores.  Ara es una cosa especial per els visitants, però s´enten que devía ser una manera natural de cuinar en els temps passats.
D´altra banda el paisatge es Preciós. Molt verd. Llacs. Espadats i roques vora el mar, i l´humitat que fa que hi creixin plantes exòtiques de moltes varietats i colors.

(CONTINUARÀ)

17 comentaris:

Enry Baskerville ha dit...

Per l'única pista que dónes es descobreix que el recorregut és a través del atlantic a les illes Azores. Imagino que és un viatge preciós, ja que el destí així ho és.
Si s'encuetra mala mar, tot i ser un transatlàntic de tan grans dimensions, sembla que estiguis en una coctelera, en cas contrari el moviment és imperceptible; imagina't això en una embarcació petita, com jo vaig tenir l'experiència anant a Ferrol des de La Corunya , vaig creure que ens moríem.
Com que això continuarà seguirem ruta.
Petons.

Unknown ha dit...

La manca de costum es mala consellera al mar. Però una vegada equilibres el dia a dia es una experiència meravellosa. Aquest diari, promet.

Una abraçada

L. Gispert ha dit...

Una experiencia, momentos, vivencias... Nunca he navegado como tú... Parece otro mundo... Seguiré tu descripción viajera, amiga Montserrat.

Un abrazo.

Eastriver ha dit...

Quina cosa més bonica i quina enveja... Quan el vas fer aquest viatge?? Em fa gràcia, perquè si el creuer el vas fer amb el Navigator OTS (of the seas) jo el d'aquest estiu el vaig fer amb el Jewel OTS de la mateixa companyia. Dinava al Windjamer, que és com es diuen els selfservices de tots els de Royal, no? I la sensació de mareig, no m'en parlis, la vaig tenir al mar del nort. Nosaltres anavem al Bàltic, però varem sortir de London, així doncs vam fer mar del Nort i mar Bàltic, i mentre el Bàltic és una delícia de tranquil, el del Nort, que està en ple Oceà Atlàntic, és un moviment constant. Nosaltres sí que vam sortir del camarot. De fet el que aconsellen quan hi ha mala mar és passejar per la coberta, doncs al caminar se sent menys el moviment. Home, sempre que no sigui una passada el moviment, si és una passada que no pots ni caminar, doncs llavors pastilleta de pastillero, jajaja, i cap a dormir.

Una cosa, per posar l'apòstrof vec que ho fas com ho feia jo abans. Accent i espai, i després la paraula. Si mires al signe d'interrogació, veuràs que el signe d'interrogació per posar-lo has de clicar majúscula. Si proves de clicar-lo sense les majúscules veuràs com surt l'apòstrof directament. És molt cómodo.

M'encanta aquesta sèrie, que espero que continui aviat. Escrius molt bé, molt fresc, molt amè, molt divertit. I això fa que un tingui la sensació de què navega amb tu.

Montserrat Sala ha dit...

Si Anna, per navegar on sigui el mes important es trobar bona mar. I si pot ser solet.
El desti no eren pas Lea Açores, vàrem creuar tot el toll.
Seguirém la ruta poc a poc. si et sembla, i ens vols acompanyar.

GRacies per el teu comentari.

Montserrat Sala ha dit...

El mar es únic. Sempre igual i sempre tan diferent, tan canviant. Jo que soc de muntanya,i la prefereixo per viure, reconec totes les excelenicies del mars, tan des dels Nord com el del Sud. També els caribenys.
Doncs anirem navegant.
Gracies per la teva companyía, Jan.

Montserrat Sala ha dit...

Que bien que me sabe tu visita,Luís G.
Tu que tanto conoces las montañas, disfrutarías un montón de navegar a mar abierto y levantarte por la mañana, cada día en un puerto diferente.
Prueba y verás. Te lo recomiendo. Un abrazo, amigo mio.

Isabel Martínez Barquero ha dit...

Nunca he hecho un viaje largo en barco. Me he montado varias veces y el trayecto más largo fue Algeciras-Túnez y a la inversa, pero me gustó la experiencia y me apuntaría con los ojos cerrados a un crucero, ¡digo que si me apuntaría!
Ay, Monserrat, debe ser precioso ver amanecer en el mar.
Petons, querida amiga.

Montserrat Sala ha dit...

Començo per l'ultima recomanació. L'apostròf.
Aqeusta falta ja l'ha tinc més que superada. Si mires els meus darrers escrits, ja no hi són. Però tal com dic no he canviat ni una coma, i potser, tindré que repasar-m'ho. De totes maneres gracies,Ramón.
M'alegra saber que vens amb nosaltres a navegar amb el Navigator of the Seas. però no t'espantis que es tot molt resumit, i aviat estarem de tornada.
Gracies per comentar, t'adresso, un paquet de abraçades i les poses amb l'equipatge. Val?

Montserrat Sala ha dit...

Ho veus? soc distreta, no hi puc fer més. L'Apòstrof. No pas "l'apostròf"

BBRRrrr!!!

Montserrat Sala ha dit...

Hola Isabel: Mi recomendación, es que hagas un crucero. por lo menos de ocho días. Y ahora hay bastantes oferta. Está mucho mas masificado, pero, cuesta menos dinero. Aparte, los barcos, son cada día mas bonitos y seguros. Si te informas verás como te lo puedes permitir.

Mil besos.

Mari-Pi-R ha dit...

Parece que tu navegación te gustó, no es lo que más me atrae los cruceros, pero es una buena forma de viajar muchas veces para poder ver toda la maravilla de islas, acantilados, lo que se dice la belleza del mar.
Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Buenos días Mari-PI-R_ embarcarse en un crucero es, apuntarse a unas vacaciones tranquilas esto es lo primero. Y por supuesto, muy cómodas.
Feliz semana amiga!!!
Un abrazo.

Pluvisca ha dit...

Como me gusta tu forma de escribir, es como ir a tu lado, incluso creo escuchar el sonido del mar...

Petons

Montserrat Sala ha dit...

jajaja!!! Puluvisca. tu si que em fas riure, peró t'ho agraeixo molt.
Gracies per ser tan bona persona, i tan fidel comentadora.

Petons!!!

casss ha dit...

Voy navegando a tu lado. Serenamente, descansando y disfrutando.

Preferí comenzar por el primer capítulo que no había leído.

Vuelvo por más.

besos

Montserrat Sala ha dit...

Gracias casss. es un placer llevarte
a bodo con nosotros. Gracias por traducir.
Se que es un esfuerzo. y te lo agradezco doblemente. Besos.