ELS POBLETS ABANDONATS DE LA NOGUERA.

El nom del poblet, no el recordo. El vam veure i em va impresionar l'inmens silenci, la quietud i la seva bellesa incomprensiblement abandonada. Per un moment penso amb els seus antics moradors, gent que atreta per una lluentor inexistent d’altres terres, o per seguir la moda imperant en molts moments de la història del nostre país, ho deixe tot en busca de noves oportunitats, en busca d’una vida més còmoda, però que en realitat es només una falsa impresió. Quantes persones s’han equivocat al deixar les terretes dels avantpassats. i quants s’han trobat encadenats a una cinta transportadora de qualsevol fàbrica, de per vida sense posibilitats de sortir-ne. I potser malviuen en un bloc de pisos, encongits i anònims en mig del asfalt. I allà les poques cases que queden denpeus, tan fermes, tan personals i fortes, son tancades,i ara mateix, saquejades i despullades per vàdals que s’emporten els picaportes, els números de l’any que figuraven als llindars, picats a pedra. Mentrestant les herbes van creixent a la entrada. Ningú els prive de florir ni de fer llavors, perque moltes de’elles amb els sostres enderrocats per les inclemencies del temps i per la enfermetat de la buidor,no hi posa un peu ningú. També el carrers ombrivols, amb seients de pedra ala costat de les portes, per les reunions veinals dels capvespres d’estíu, tan animats antigament. i que han escoltat tantes xerrades, ara, queden muts i sords,i ja no sentirán més les cridòries dels menuts, que els vestíen de vida i d'al.legría